49 Entrades i una mica d'amor !

Hola mauletes !

Com ja vaig anunciar aquesta seria l’ultima entrada del blog, abans però de fer la crònica habitual dels dos partits que varem jugar em permeto de fer un parèntesis per aconsellar al nostre amic Blas que vagi a la formació per adults perquè crec sincerament que mai entén completament el significat de les entrades. Blas mai he dit que volia abandonar les cròniques sinó que com bé diu l'Isaac amplio el ventall de possibles usuaris.

Feia dies que no penjava cap foto nostra...

Pel partit dels Kitty's varem recuperar al Putxi "La mirada de Tigre", per dir-vos la veritat, el Carlos i jo, el varem rajar de mala manera perquè no creiem que estigués a l’alçada dels últims partits del Georgi, perquè era el únic que marcava la diferència. L’escalfament no va ser molt intens i tots tres estàvem molt despreocupats del possible resultat del partit. La mirada del Tigre va arribar més tard i com bon esportista d’elit, és va dedicar a escalfar el seu cos que cada vegada més s’assembla a una màquina.

Crec que tot el partit el varem jugar súperconcentrats i tots varem donar el màxim de nosaltres, arribant al nostre màxim nivell. El Carlos quan perdem sempre diu "és el nostre nivell i no podem fer-hi res", però a vegades les derrotes semblen victòries perquè el fet d'haver assolit el nostre màxim nivell per uns minuts, ens impulsa a creure que podem millorar i que el Volley és un esport molt especial que s'enganxa a la pell per sempre.

Dimarts no ens varem classificar. Dimarts va ser un dels millors partits que recordo i tant sols varem ser derrotats, arran d’una recepció que no vaig saber resoldre correctament i cinc punts que va cedir el Putxi a la xarxa, tot i anar pel davant amb un 20 a 23. Això ens va fer perdre el segon i decisiu set que ens va eliminar de la copa. Comprenc al Putxi quan reacciona amb prudència prop de la xarxa, perquè per a ell el Volley és únicament una diversió més, complir amb nosaltres i no haver-se de lesionar quan una balena et cau a sobre. Ja us he dit que no recordo cap partit d’aquesta lliga que haguéssim jugat amb tanta intensitat i encert, potser amb els Zypir. Estic content perquè crec que tenim possibilitats de pujar el nivell de joc de l'equip en la pròxima temporada.

Hòsties el Georgi ! m’oblidava del bo del Georgi. Mauletes va finalitzar la ironman més dura del món i no va poder assistir al partit, ara que noi, no et varem trobar a faltar (per sort).

El partit que vaig jugar amb els Folloneros va ser sensiblement diferent. No son els mateixos jugadors, no hi ha les mateixes expectatives, venien de perdre varis partits i molts d’ells es qüestionaven inclòs el seguir a l'equip. El partit era contra els Funishop que poc a poc van millorant el seu joc i per mi son superiors al Folloneros, com equip i individualment. Com tots els equips es varen reforçar per la ocasió amb l’Angel i un altre noi que varen fitxar i que era el millor de tot l’equip.

Els Folloneros varen guanyar els dos sets i es varen poder classificar per a la següent ronda. Tant el David, el Blas com el Rafa Pascual, els vaig veure molt concentrats i amb moltes ganes de fer-ho bé. Han millorat la recepció, construeixen jugades per poder rematar i poc a poc es van situant a la pista. L’haver guanyat els donarà molts ànims pel següent partit de copeta i per l’esperada temporada de Volley platja. Trobo a faltar les rematades, el joc a la xarxa i el seguir la jugada (que pesao !). Crec que aviat tot això anirà arribant.

Avui, no desqualificaré al nostre amic Blas perquè tant sols cal deixar que ho faci ell. Ara us vull fer partícips que el dimarts vaig conèixer al Rafa Pascual i vaig tenir la immensa sort de jugar amb ell tot un partit. No em podia concentrar al veure el seu toc de dits, les seves col·lacions ajustades i les seves espectaculars rematades. Encara que si analitzo be el partit, durant gran part d’aquest vaig quedar totalment col·lapsat per la seva agilitat i la seva increïble velocitat. Al moure’s s’aixecava el torb a l'interior del gimnàs, el filat pendolava com les banderes vermelles de les platges de Hawaii i si per mala sort perdia el punt, les seves explicacions em feien recordar que estava davant d’un mite del Volley Espanyol i que per molt que m’esforcés no les podria arribar a comprendre mai.

Mauletes, encerts pels propers partits. Preneu la crònica com el que és, un text que escric amb la intenció d’entretenir-vos.