La crònica més desitjada
Fa dies que pensava d'escriure alguna coseta al blog però sempre tinc alguna cosa que fer...
Benvolguts amics, fa aproximadament uns 20 dies vaig passar un setmana molt i molt dura. Ara sembla que estic millor i poc a poc em vaig recuperant. Si et passa alguna cosa ni no t'ensorra diuen que et fa més fort. Els esdeveniments m'han fet comprendre que tota la meva escala de valors estava equivocada i que per més que criem que tot el nostre mon és inamovible, només fa falta un parell d'hores perquè tot s'ensorri com un castell de cartes. Amics, aprecieu el que teniu i no el deixeu escapar perquè la vida és molt més complicada del que sembla i mai podem estar del tot segurs que amb unes altres circumstàncies serem més feliços.
Finalitzada la teràpia del doctor Blog us explicaré el que va succeir a la cancha ahir al vespre...
El primer partit amb els Electronica Web, només va servir per escalfar motors i poca cosa més, aplastant victòria per un 6-25 i 17-25. Al segon set vàrem tenir una mica de ramalazo perquè ens vàrem desconcentrar una miqueta amb las tetas duras i d'altres rucades. Partit sense transcendència ni història.
Mentre esperàvem vàrem gaudir de la visita inesperada d'una mòmia, si Nefertiti ens va visitar. Al segon partit amb els Zpyr (no crec que estigui ben escrit) va ser com una tragicomèdia.
Tràgic perquè vàrem perdre per 24-25 i 22-25 i comèdia perquè entre d'altre gilipolladas vàrem tornar a marca la jugada. Si no m'he equivoco crec que vàrem jugar minuts molt concentrats i després alguns de nosaltres (Miki i Carlos) es varen marxar als vestidors amb la Nefertiti. Ahir crec que jo vaig estar super relaxat i us vaig poder veure i analitzar molt bé. El Miki ens va fotre la bulla per la bola que va caure al mig del camp després de que fallés un punt super fàcil a la xarxa (via d'escapament potser?). El Carlos, suposo pel marcador ajustat al primer set, va discutir un punt que el va desestabilitzar. Al segon set el Miki sobretot va estar molt desconcentrat encara que feia tot el possible per arreglar-ho. Jo em vaig menjar una bola de servei inexplicable però gracies al enano saltarin vàrem començar a remuntar l'impossible. L'Agnes estava desesperada perquè primer ens havíem fotut amb la seva icona al voleyball (Nefertiti), també perquè vàrem fallar punts molt fàcils i després per la mitja lluna vermella del Carlos i el griego profundo del Miki (que culos más feos !!). Però no tot està perdut perquè tots vàrem rematar (fins i tot el Miki) i vàrem aixecar boles impossibles, vàrem recepcionar els remates d'ells i jo us vaig fer una classe de com fotre barrets i barretines. El que falta millorar i molt, els espai buits i acabar totes les jugades amb rematada perquè podem fer-ho i quan entren quin goig i quina joia, aixequem els esperits, cal fer-ho i es de justícia, beneit el qui be amb el nom del senyor, em peus, Susana, Susana a dalt del cel... preguem...
