lunes, 26 de febrero de 2007

LA GRAN CAGADA !!!

Hola GATETES !

Malauradament abans d'escriure aquest post he mirat la classificació i m'he adonat que :

a) No se exactament en quina posició quedarem.
b) Ahir vaig riure com un malalt marcant la jugada.
c) Nois varem fer la gran cagada tot i que al final m'ho vaig passar bé i tot.


Pd. Ja se que no m'ho he currat gaire però crec que el briefing que vàrem fer després del partit ja vàrem parlar de les causes. Amb aquest post crec que plasmo les conseqüències.

sábado, 24 de febrero de 2007

Dilluns últim partit !

Hola galetes !

Dilluns ens queda l'últim i decissiu partit, si mireu la classificació crec que només guanyant un set seriem els cinquens però no ho del cert, vosaltres que penseu ?


Ens veiem a la pista a les 20:30 hores, jo hi vaig...

Marc

jueves, 15 de febrero de 2007

Viatge a la lluna

La recuperació dels Kitty’s és una evidència. Dimarts varem jugar contra els Keithmoonteam i varem guanyar. El partit el podríem definir com un partit entretingut que varem saber dominar.

El començament del primer set va ser una mica desastrós perquè el Miki Ripoll força encertat no parava de fer punts amb les seves rematades, a més nosaltres no acabàvem d’estar sobre el partit.

Poc a poc va començar a canviar l’encontre i nosaltres varem començar a construir les nostres jugades. Al Sr. Ripoll li varen caure dos barrets, una barretina i una “txapela”. Anul·lat ja no sabia que fer, fins i tot va canviar-se de costat per mirar de poder rematar més agust. Parlant de l’Agnes, al meu entendre no va fer un gran partit com ens te acostumats però quan està malament (com ell mateix em va dir) no erra tant com nosaltres i això fa la diferència entre jugadors de UEFA Champions Ligue com ell i la resta de mortals com jo.

El Carles tampoc va realitzar el gran partit de la temporada però sempre les seves rematades son vitals per l’equip. I el Ronaldinyo? Doncs el Ronny va començar com d’altres dies... cagant alguna bola molt cantada però a partir d’un cert moment li entrava tot, tot, tot i tot. El nostre Miki va ser decisiu amb els seu punts i amb els seus serveis com ell diu “ajustats i al cos” als dos sets.

La conclusió que vaig poder treure del partit és que un pel tard varem saber estar prou concentrats per guanyar tots els punts. Perquè no va ser una simple passejadeta pel camp.

lunes, 12 de febrero de 2007

The five magníficos

Hola PIL-PILES (com diu el kiko),




Si veieu la taula de la classificació podreu constatar que som (pel moment) cinquens. El Carlitos subliminalment m'ha enviat la classificació perqué la pugui penjar i així crear-nos a tots angoixa.

Ens veiem al partit d'avui a les 21:15 hores ZULU. M'en vaig a vestir que ja és hora de preservar la vostra pau i ordre jurídic. "no quiero más que estoy de servicio!!"

PD. Pas mal pels folloneros pel seu primer campionat.

jueves, 8 de febrero de 2007

Idiota


Hola,

Potser tindré un problema hormonal molt greu o segurament serà que duc una vida amb molt d'estrès. El fet i és indiscutible, que quan avui a la Universitat he llegit el correu del Miki Ripoll, on ens anunciava que hauríem de jugar el partit que vàrem ajornar contra les llunes de no sé quin cony de país, he cregut erròniament que era el 19 i no el 13. A casa més tranquil m'he adonat de la meva errada.

Doncs això nois, noies o joves que encara no sabeu quin serà la vostra sexualitat, que juguem el dimarts 13 a les 21:15 hores ZULU i jo hi puc anar. Per tant Carlitos no cal que ho tinguis present perquè a part de no tenir cor, com ja em va dir una noia al cole, soc bastant idiota. Com el de la foto o més.


Marc

Dimarts contra la lluna de Valencia o Keitthomen

Dimarts 19 tenim partit a les 21:15 hores, jo malauradament no se si podré assistir perquè he de portar a la Joana al pediatra a Barna i no crec que arribi a temps, pertant Carlitos hauries de preveure aquest fet.

Ànims i que tigueu bona sort.


Pd. Us tinc molta enveja perquè els dos últims partits vaig gaudir força. L'enveja és sana sanota.

lunes, 5 de febrero de 2007

El HACKER más grande de todos los tiempos!


Perdoneu per no haver publicat abans la crònica de l'últim partit. La migració a GNU/LINUX m'està costant molt, però poc a poc ho vaig aconseguint. La veritat, crec que he fet bé de passar-me a LINUX per varies raons. Principalment son aquestes:

- El software és gratuït i no cal que instal·li programes crackquejats.
- Com no és un SO (sistema operatiu) pirata és molt estable i sempre el puc actualitzar, mai em diu que tinc una còpia il·legal.
- Per Internet hi ha un gran nombre d'usuaris que fa que la travessia pel desert sigui més fàcil de portar.
- Existeixen molts programes semblants als de Windows de lliure distribució, + que pel MAC. Només trobo a faltar el meu estimat Flash i el seu potent Actionscript.

Ara la crònica d'un partidillo molt macu:

Escalfament perfecte, riures bon ambient. Jo i el Carlitos acojonados por los remates del FIGO (Jodeeeer con el paio). Primer set: Sense tensions, ni crits, ni històries rares, etc..., i tots a rematar !! Vàrem poder rematar boles molt maques i a sobre m'ho estava passant de conya. Al segon set més de lo mateix exceptuant que el nostre Ronaldinyo va fallar alguna bola i que no vàrem rematar tot el que queia pel davant.

Durant el partit vàrem tenir l'honor, el plaer, que collons la experiència mística de fotre algun gorrito a tot un ex jugador de la divisió d'honor (Venga el nene ya puede ir a esquiar !!).

Al final del partit vaig veure al Agus i li vaig dir demanar sobre el partit. Ell sàviament em va dir: “Ha estat bé i el FIGO, s'ha comportat. Ens ha deixat jugar, no ha rematat molt i tampoc saltava tant”. La impressió per a mí és que el FIGO va jugar a un altíssim nivell, perquè recordo vàries jugades d'aquelles que dius, jodeeeerrrr. No si tampoc saltava tant el nen, només la seva polla passava per sobre del meu cap al bloqueig, res l'habitual......

Com moltes vegades ens ha dit la mirada del tigre i ara comparteixo amb ell, no cal guanyar per passar-ho bé.

Si encara no sabeu qui és el nostre Ronaldinyo, ara us faig una breu explicació: El Miki és el nostre 10. Com el de veritat té genialitats que et fan quedar amb la boca oberta però a vegades fot cada cagada per lluir-se que pa que. Però si si, és la seva manera de jugar i quan entren el punts és la ostia, encara que s'ha de tenir uns OUS com a campanars per jugar-se-la com ell fa.