
Perdoneu per no haver publicat abans la crònica de l'últim partit. La migració a GNU/LINUX m'està costant molt, però poc a poc ho vaig aconseguint. La veritat, crec que he fet bé de passar-me a LINUX per varies raons. Principalment son aquestes:
- El software és gratuït i no cal que instal·li programes crackquejats.
- Com no és un SO (sistema operatiu) pirata és molt estable i sempre el puc actualitzar, mai em diu que tinc una còpia il·legal.
- Per Internet hi ha un gran nombre d'usuaris que fa que la travessia pel desert sigui més fàcil de portar.
- Existeixen molts programes semblants als de Windows de lliure distribució, + que pel MAC. Només trobo a faltar el meu estimat Flash i el seu potent Actionscript.
Ara la crònica d'un partidillo molt macu:
Escalfament perfecte, riures bon ambient. Jo i el Carlitos acojonados por los remates del FIGO (Jodeeeer con el paio). Primer set: Sense tensions, ni crits, ni històries rares, etc..., i tots a rematar !! Vàrem poder rematar boles molt maques i a sobre m'ho estava passant de conya. Al segon set més de lo mateix exceptuant que el nostre Ronaldinyo va fallar alguna bola i que no vàrem rematar tot el que queia pel davant.
Durant el partit vàrem tenir l'honor, el plaer, que collons la experiència mística de fotre algun gorrito a tot un ex jugador de la divisió d'honor (Venga el nene ya puede ir a esquiar !!).
Al final del partit vaig veure al Agus i li vaig dir demanar sobre el partit. Ell sàviament em va dir: “Ha estat bé i el FIGO, s'ha comportat. Ens ha deixat jugar, no ha rematat molt i tampoc saltava tant”. La impressió per a mí és que el FIGO va jugar a un altíssim nivell, perquè recordo vàries jugades d'aquelles que dius, jodeeeerrrr. No si tampoc saltava tant el nen, només la seva polla passava per sobre del meu cap al bloqueig, res l'habitual......
Com moltes vegades ens ha dit la mirada del tigre i ara comparteixo amb ell, no cal guanyar per passar-ho bé.
Si encara no sabeu qui és el nostre Ronaldinyo, ara us faig una breu explicació: El Miki és el nostre 10. Com el de veritat té genialitats que et fan quedar
amb la boca oberta però a vegades fot cada cagada per lluir-se que pa que. Però si si, és la seva manera de jugar i quan entren el punts és la ostia, encara que s'ha de tenir uns OUS com a campanars per jugar-se-la com ell fa.