Viatge a la lluna
La recuperació dels Kitty’s és una evidència. Dimarts varem jugar contra els Keithmoonteam i varem guanyar. El partit el podríem definir com un partit entretingut que varem saber dominar.
El començament del primer set va ser una mica desastrós perquè el Miki Ripoll força encertat no parava de fer punts amb les seves rematades, a més nosaltres no acabàvem d’estar sobre el partit.
Poc a poc va començar a canviar l’encontre i nosaltres varem començar a construir les nostres jugades. Al Sr. Ripoll li varen caure dos barrets, una barretina i una “txapela”. Anul·lat ja no sabia que fer, fins i tot va canviar-se de costat per mirar de poder rematar més agust. Parlant de l’Agnes, al meu entendre no va fer un gran partit com ens te acostumats però quan està malament (com ell mateix em va dir) no erra tant com nosaltres i això fa la diferència entre jugadors de UEFA Champions Ligue com ell i la resta de mortals com jo.
El Carles tampoc va realitzar el gran partit de la temporada però sempre les seves rematades son vitals per l’equip. I el Ronaldinyo? Doncs el Ronny va començar com d’altres dies... cagant alguna bola molt cantada però a partir d’un cert moment li entrava tot, tot, tot i tot. El nostre Miki va ser decisiu amb els seu punts i amb els seus serveis com ell diu “ajustats i al cos” als dos sets.
La conclusió que vaig poder treure del partit és que un pel tard varem saber estar prou concentrats per guanyar tots els punts. Perquè no va ser una simple passejadeta pel camp.
El començament del primer set va ser una mica desastrós perquè el Miki Ripoll força encertat no parava de fer punts amb les seves rematades, a més nosaltres no acabàvem d’estar sobre el partit.
Poc a poc va començar a canviar l’encontre i nosaltres varem començar a construir les nostres jugades. Al Sr. Ripoll li varen caure dos barrets, una barretina i una “txapela”. Anul·lat ja no sabia que fer, fins i tot va canviar-se de costat per mirar de poder rematar més agust. Parlant de l’Agnes, al meu entendre no va fer un gran partit com ens te acostumats però quan està malament (com ell mateix em va dir) no erra tant com nosaltres i això fa la diferència entre jugadors de UEFA Champions Ligue com ell i la resta de mortals com jo.
El Carles tampoc va realitzar el gran partit de la temporada però sempre les seves rematades son vitals per l’equip. I el Ronaldinyo? Doncs el Ronny va començar com d’altres dies... cagant alguna bola molt cantada però a partir d’un cert moment li entrava tot, tot, tot i tot. El nostre Miki va ser decisiu amb els seu punts i amb els seus serveis com ell diu “ajustats i al cos” als dos sets.
La conclusió que vaig poder treure del partit és que un pel tard varem saber estar prou concentrats per guanyar tots els punts. Perquè no va ser una simple passejadeta pel camp.
0 Comentarios: