Com m'agraden les toronges

Hola mauletes !!

Avui m'he corregut una miqueta. Al planning em marcava 55' minuts progressius, al polar a la fi només 44'54'', el que passa es que quan ja portava una estona corrent, m'he adonat que el crono estava aturat a 3'. Passant per un lloc que tinc calculat que faig 20' he passat amb 13', total que segur que m'han faltat algun minutillo però jo m'he cansat igual.

Quan enfilava la pujada per arribar a casa, enfront de les pistes de tennis, m'he trobat dues mares i un marrec més petit que el meu fill. El cabronàs estava esperant que arribés a la seva alçada i quan l'he sobre passat ha començat a córrer darrera meu. El fill de Satanàs cor petit s'ha posat a la meva alçada i m'ha avançat, parant-se just al costat de la seva mare que ens ha mirat a tots dos. Per sort el pas de vianants ha frenat la seva progressió i jo he continuat la marxa mentre el deixava enrere salvant així el poc orgull que em restava. El més fotut del cas és que abans d'aquest incident de 60 mts em pensava que portava un bon ritme (que il·lús i que feliç que soc).

He finalitzat l'entreno amb 4 rectes i una dutxa, veient la pell de taronja del meu voluminós cul reflectida al mirall.

Voy cruzando el rec, sabes que te quiero !

Hola mauletes !

Avui finalment he anat a córrer al puto rec, l'exercici eren 50' suaus i 4 rectes, he fet tot i al tornar a casa el crono l'he parat a 59'. Al començament em tibàvem una mica les cames de l'entreno de dimarts, estava plovent una mica i no havia dut el chubasqueiro, estic tant motivat que no m'ho he pensat gaire i he continuat.

Estic a anys llum de trobar-me una mica gay's però que hi farem. El que odio, odio, és haver de fer estiraments a l'inici (encara no els he fet mai) i al final avui he fet una parell d'exercicis.

Us penjo el que fa la gent que te temps lliure, audio indispensable.

POLAR PERFORMANCE

Hola mauletes !

Avui he flipat amb el blog del Miki, l'home de ferro ara endavant Georgi, pel matí ens ha penjat dos vídeos que ens remuntaven a l'època disco i per la tarda ens ha penjat l'opera prima del Sr. DAN, GEORGI DAN, el veritable i inigualable. Georgi, jo si se el que et passa, tu estàs gelós perquè ell coneix unes tiarrancas que et treuen l'alè i et fan somiar en el paradís.

Avui, havia de fer un entrenament suau de 50', però un lleuger mal de gola, unes cagarrines inoportunes i un fill malalt, han fet que desistís i ho deixés per demà.

No gens menys, he aprofitat per instal·lar el windowx XP a la meva torre i així reiniciar el polar que el tenia saturat de dades i no me'n registrava de noves, perquè a Suècia encara no s'ha adonat que la gent te el Windox Vista i que fan falta nous drivers. Bueno ara ja estic preparat per a les vuit setmanes i els meus dos objectius.

Això va de 8 Setmanes

Hola mauletes !

El nostre polèmic amic Tricola (el de la foto) ens va deixar una perla “per què no escrius el teu repte, perquè les paraules se les emporta el vent”, bé si es cert que el text segurament no va ser aquest però resumeix una mica la seva intenció i és que jo em mulli i us expliqui el meu particular repte i la seva consecució.

Últimament els meus greixos saturats estaven arribant al punt màxim assolit i m’ha aproximava perillosament als 107 Kg. Decidit i molest per les burles constants de familiars i amics vaig decidir començar l’operació bikini. El repte era ben senzill, posar-me la desena de pantalons pràcticament nous que tinc a l’armari.

Vaig estar meditant sobre aquest particular i la manera que podia realitzar el meu repte sense recórrer a dietes que segurament no seguiria i la primera idea que se’n va passar pel cap fou que havia de pujar al cim de cinc muntanyes emblemàtiques del nostre bonic país durant l’estiu, però lamentablement no disposo del temps suficient per realitzar un entrenament adequat per poder-ho fer, per aquest mateix motiu tampoc puc fer MTB i només em queda una cosa a part de fer la dieta del cucurucho. Doncs corre com un covard. L’idea és de seguir un entrament que vaig pescar a la revista runner’s de vuit setmanes.

Després veure’m si com diu la revista jo i els meus 102,2 Kg actuals podem fer 10 km en menys d’una hora. Fa uns 9 anys ja vaig fer-ho però era d’altres temps i volia ser guia de gos.

NOPOCA vs KITTY'S

Hola mauletes !

Esperàveu impacients el peaso crònica del partit doncs ara bé calenteta (Carlos sempre pensant en el mateix, pedof..)

Ahir varem tenir partit de copa i els quatre magnífics no varen faltar a la cita. L’escalfament per variar va ser més una tertúlia que no pas un escalfament, exceptuant el puto pitufo gruñón que com sempre es va prendre l’escalfament com un partit de la final de la Champions League. Impressions, doncs que vaig veure al Carlos com mantenia la mirada a ..... (millor que no expliqui), el Miki derrotat i jo en plena forma.

El primer set, moltes cagades de pardillo, moltes, moltes. Se’ns varen avançar i després com sempre varem començar a jugar millor però ja no varem estar a temps de guanyar. El segon set, más de lo mismo i a més el Miki dels NOPOCA no fallava cap remate. Per cert quina ràbia veure com aconseguia punts amb aquelles rematades. El Miki va fer molts punts dels seus (Llàstima que no vulguis rematar encara que no t’entrin perquè et varem col•locar moltes boles bones).

Aquests paràgraf el reservava pel pitufin. Tio de veritat no et cansis a l’escalfament que després fas uns xurros de partits. Sinó arribes a fer un bloqueig decent ni ho intentes perquè el de Notre Dame es va fer un fart de rematar davant teu. Perquè vas cridar com una moña quan vaig saltar al bloqueig amb tú ? Tenies por que et caigués al teu damunt ?

Crec que ahir era dels pocs dies que tots estàvem concentrats. Només ens falta que ens ho creguem, perquè segur que podem jugar molt millor que ahir.

A l’estiu tota cuca viu !

Hola mauletes !

Avui, he rebut un missatge de la federació i he vist per desagradable sorpresa que ens tocava jugar demà contra els NOPOCA, sense el nostre jugador franquícia. Demà esperem que la mirada del tigre ens faci oblidar al nostre estimat Agnès.

Avui, també m’he emportat una sorpresa al llegir el blog del nostre company Ricola.



A vegades escrivim els nostres comentaris sense donar-hi gaire importància i creien que tant sols visiten la nostra web, amics i coneguts, doncs no.. mira tu per on hi ha gent que es distreu a llegir els blogs i avegades ni tant sols ens coneixen. Crec que el blog del Tricola està molt bé, els seus comentaris son realment bons i alguna vegada et fa pensar i tot.

La veritat estic orgullòs i sorprés que el blog del Pincola sigui tant visitat. Ara només caldrà veure si ell sabrà estar altura de les expectatives (Ja se que soc una mica cabroooo!).

Demà partit

Us espero a tots a les 21:15' hores per jugar contra el Funishop.

103 Kg

Hola mauletes !!

Ja ha passat una setmana i estic feliç i més content... ahir em vaig pesar i he baixat a 103 Kg, potser és fictici o pèrdua de líquids però això era el que marcava la bàscula. Estava tant content que volia immortalitzar el meu cul però veient el vídeo vaig decidir que millor per un altre dia.



Espero i desitjo que demà tiguem partit perquè tinc ganes de jugar a voley.

Fatman

Pd. Properament contestaré a l'inonmine Ricola amb un post dedicat.

105 Kg

Hola mauletes !!

Aquest post el vull dedicar a tots aquells o aquelles que malgrat el seu estat físic lamentable és posen les malles i semblen botifarres o alguna altra cosa que no ara no us explicaré. Tots sabeu que tinc una mica de sobrepès i això que mantinc una dieta realment mediterrània.

L’altre dia vaig traurem la por del cos i vaig comprar un parell de piles alcalines i les vaig introduir a la bàscula ditigal i només amb els calçotets tipus string vaig pujar a sobre de ella perquè apareguessin al marcador els 105 de res.

Amb la meva santa (com anomena algú dels blogs a la seva dona) vaig decidir que ja estava bé i que no volia arribar al meu record personal de 107 Kg registrats (fonts properes ens han manifestat que algun cop segur que s’ha superat aquest registre).

Tant sols dir-vos que he començat a córrer una miqueta i que miro el que menjo. Però no gens menys crec que encara soc una salchicha peleona....

Una de catòlic i apostòlic

Ara farà una hora aproximadament, ha finalitzat La Pasión del Mekael Gibson. No cal que us digui que quan va sortir en DVD el menda la va llogar i la va veure tota, tota, tota. Això es veritat igual que Joigo.

Doncs avui, després d'un sopar en family i una vegada al llit he vist la peli en companyia de la meva dona (ara dorm), ella poder es menys creient que jo o almenys no te ni flowers power de l'història del tal Jesus. Jo creia que tampoc en tenia coneixement i ves per on, li estava explicant detalls com les rel·líquies o algun passatge de la peli que no sabia o no se'n recordava.

Ves quines coses, ara veig que durant els anys que vaig estar escoltant sense gaire interès les classes de religió almenys los curillas en part varen assolir les seves fites, dinc en part perquè pel moment no crec en ells i menys en tota la seva possada en acció per justificar el seu origen i mantindre el seu estatus, però si que es cert que conec gran part de la seva doctrina encara que no maleixo la meva sort....