Vaig deixar la bossa prop de la entrada. L’aigua de la dutxa va diluir els meus pensaments contradictoris. Sopant varen brollar de nou i tot d’una em vaig adonar que ahir no havia gaudit del partit com d’altres vegades. Fins i tot crec que em vaig trobar apàtic al mateix encontre. Avui no us faré la crònica del que va succeir ahir, no vull que els meus comentaris menyspreïn la veritat perquè penso que la causa principal de la nostra derrota és que no tenim més nivell i que quan hi ha un rival superior a nosaltres ens guanya sense més.
2 Comentarios:
Hola amiguetes, Soy el David,
Marc no pasa nada. Al principio duele luego te acostumbras! JFollón de eso sabemos un montón!!
Nois i Noies...
Avui l'Agnès, com em diuen els Kittys, ha volgut fer una passejada al Blog del Marc a veure com estan els ànims.
La sensació que m'ha quedat després del partit és que una mica sobro en aquest equip, i la veritat, si no hi ha ambient d'equip i si enlloc d'animar a company despres de fallar un servei, fallem nosaltres el següent o si mirem com cau la pilota al terra... això no és jugar, és passar l'estona.
Reconec que no vaig tindre un bon dia ni vaig jugar bè, collons , però no ploraré ara, erem quatre a la pista i ens vam fer caquetes, cap no va jugar cómode, cap estava motivat, pel simple motiu que els Veterans estaven entregats i van jugar com un equip i amb ganes. I no és que juguin millor que nosaltres, es que van jugar i nosaltres no.
Jo senyors, a vegades no se si podré jugar fins última hora, però el meu COMPROMIS es pensar en l'equip, fer la meva bossa d'esport a les set del mati perque visc al Tarter i no dino a casa, i guardar-la al cotxe, tot el dia, sense saber si podre jugar o no. Per mi és un esforç a la feina sortir d'hora per anar a jugar i francament si es repeteix aquesta situació lamentaré molt quedarme a la feina fent hores i engreixant-me.
M'agrada jugar a volei i m'agrada jugar amb vosaltres però s'ha de fer un esforç per saber jugar quan a la pista no surten les coses bè. Crec que els Kittys han d'apendre a guanyar el partit al segon set, quan ja s'ha perdut el primer i tot sembla dir que es perdrà el segon. Llavors és quan s'ha de lluitar i no pensar en anar cap a casa com em va passar a mi.
Perque ara mateix i tal com va anar l'ultim partit vam perdre el segon set perque no el vam voler guanyar.
Crec que es una crítica constructiva que comença per mi mateix però que ha de ser una reflexió per tot l'equip.
Salut i força. AGUS.